TALAIOTS
No ens cansarem de ressaltar que el municipi de Porreres compta amb un patrimoni arqueològic d’una gran riquesa, tot i que l’estat de conservació i manteniment d’aquest patrimoni no ha estat sempre l’òptim. La seva entitat és un fet patent en els quatre inventaris arqueològics publicats fins a la data a Mallorca i que per al moment, donen a Porreres un nombre de quaranta-nou jaciments arqueològics inventariats de diferents períodes i tipologies.
ES POU CELAT
El jaciment del Pou Celat, situat al costat del Camí de Son Mesquida, mostra les impressionants restes d’un poblat prehistòric, destacant especialment la seva murada ciclopia de 37 metres, construïda amb grans blocs verticals i consolidada als anys 80 per Gabriel Pons.
A l’interior del recinte, es conserven dues àrees principals: una habitació quadrangular, adossada a la murada i que podria haver servit com a magatzem o taller, i una zona porticada a la part sud-est.
Les dades arqueològiques indiquen que la murada es va construir al voltant del 600-550 aC, mentre que les restes ceràmiques mostren que l’espai va estar ocupat des del final del posttalaiòtic fins al segle I dC, amb una possible reocupació a partir del segle IV dC, quan s’hi registren restes de ceràmica tardana i de cuina.
El Pou Celat, amb la seva combinació de fortificació i habitatges, ofereix així un testimoni valuós de la continuïtat i transformació dels assentaments a Mallorca al llarg dels segles.
ES BAULENES
El jaciment es troba al vessant sud del terme, prop de les cases d’Es Baulenes i del Camí de Baulenes, i inclou un talaiot circular i la cova d’enterrament talaiòtica d’Es Baulenes, possiblement relacionats amb el talaiot de Son Verdereta.
El talaiot, de 12 metres de diàmetre i 2,60 metres d’alçada, està construït amb parament ciclopi sobre una plataforma natural. Conserva íntegre el portal sud (108º), format per tres monòlits que donen accés a la cambra interior de 6 metres de diàmetre, amb pilar central encara visible.
La ceràmica trobada indica una ocupació prolongada: posttalaiòtica, romana (Baix imperial), tardana i islàmica, abans de l’arribada de la presència cristiana, un patró habitual en molts jaciments de Porreres.
ES PAGOS
Aquest jaciment es troba localitzat al límit nord del terme de Porreres, amb el terme de Vilafranca de Bonany i els de Sant Joan. Es situa en el cim d’un turó, envoltat per la garriga i al costat d’un sementer a l’interior de la finca de la possessió d’Es Pagos, del que li ve el nom.
El Talaiot des Pagos és un edifici turriforme de planta quadrada (13 m d’amplada i 2,40 m d’alçada), amb una cambra el·lipsoidal de 6 m de diàmetre i columna central. Està en mal estat de conservació per degradació natural i aprofitament humà de les pedres. Presenta trets singulars, com l’entrada en ziga-zaga amb orientació azimutal de 205°, poc habitual. Entre 2019 i 2022 es van retirar pedres acumulades que havien convertit el talaiot en un claper, i s’ha habilitat un espai annex com a centre d’interpretació.
És l’única estructura visible d’un probable assentament talaiòtic, amb evidències d’ocupació que s’estén fins a l’època posttalaiòtica, romana i islàmica, documentada amb abundant ceràmica indígena, púnic-ebusitana i romana, indicativa d’un possible assentament rural (pagus, villae o vicus).
Al voltant del talaiot hi ha diversos jaciments arqueològics relacionats: necròpolis, assentaments i coves d’enterrament de l’edat del ferro, tot i que molts no presenten estructures visibles, evidenciats sobretot per restes ceràmiques.
